Arxius

Archive for the ‘Posicionamientos / Posicionaments’ Category

Finalitza la cimera de Rio+20 i el projecte “Rio+20 per a tothom”

Ha finalitzat la Cimera de Rio, el text final en sis idiomes el podeu trobar a: http://www.uncsd2012.org/thefuturewewant.htm

En castellà es pot descarregar aquí.

En línies generals tothom coincideix en què els resultats han estat decebedors, no s’ha produït el pas endavant que la situació requeria, poques vegades hi ha hagut més consens en la lectura global del document. Però això no vol dir que l’acordat no serveixi de res, cal cercar en els detalls per trobar aspectes positius, i de ben segur algunes de les propostes encetades tindran fruit en un futur. Us convidem a llegir el text i fer l’exercici d’una lectura detallada, si més no per no acabar d’una manera tant negativa aquesta fase.

La nostra anàlisi general la podeu trobar aquí, no entra en el detall de les propostes però esperem que us serveixi per fer la vostra pròpia lectura.

Amb aquesta entrada tanquem la tasca del projecte” Rio+20 per a tothom” (si més no per ara), esperem que us hagi resultat d’interès i utilitat. La informació restarà penjada durant un any.

Fins a la propera!

Resposta a les crisis actuals? Economia verda a Rio+20, “Buen vivir” a la Cimera dels Pobles

Si bé aquests dies totes les notícies de la Cimera de Río+20 van plenes d’economia verda, les veus més crítiques llancen nous conceptes en el discurs internacional del desenvolupament sostenible. Un d’ells liderat pels pobles indígenes andins i les seves organitzacions,  és el “Buen vivir”. Definit com el ple exercici dels drets humans, respectant la diversitat de totes les formes de vida, així com viure en harmonia amb la naturalesa, és la música de fons que sona aquests dies a Aterro do Flamengo (indret on es celebra la Cimera dels Pobles).

Podeu saber-ne més sobre aquestes idees llegint el Posicionament de la CAOI (Coordinadora Andina de Organizaciones Indígenas) cap a Río+20 i els elements clau dels pobles indígenes a la conferència de Río+20.

Sprint final antes de la reunión de Rio+20

Artículo escrito por Rémi Parmentier para EFE Verde (5 de junio):

5 de junio de 2012

Como salgo para Río de Janeiro el lunes próximo, mucha gente me pregunta qué diferencias veo en el ambiente de la Cumbre de la Tierra original hace veinte años y la Cumbre Rio+20 de este mes.

Creo que la diferencia fundamental es que mientras hace veinte años estábamos construyendo un edificio de varias plantas – los Convenios vinculantes de Río (sobre cambio climático, biodiversidad y desertificación), el Programa o Agenda 21 (la hoja de ruta acordada para el desarrollo sostenible), y la Declaración de Río con sus 27 Principios – ahora lo que estamos haciendo es apuntalar paredes para prevenir que el edificio se venga abajo. Los enemigos de las políticas sociales y ambientales son my listos, y malvados.

Después de la sesión final de consultas informales la semana pasada en Nueva York, de donde acabo de volver, quedan 259 párrafos que no han sido consensuados todavía en el borrador de la declaración Rio+20. Quedando tan sólo unos pocos días (y noches, seguramente) para negociar en Río, ¿Se puede decir que el proceso está en crisis? Esto parece si consideramos que han sido necesarios seis meses para llegar a acuerdos de consenso sobre los 70 párrafos restantes. Pero desde otra perspectiva, hay que celebrar que países con propuestas progresistas, por lo menos en algunas áreas, no hayan dado su brazo a torcer. Los procesos de la ONU se parecen demasiadas veces a carreras hacia el más mínimo denominador común, pero la gran cantidad de textos entre corchetes (los que todavía están siendo negociados) demuestra que no estamos abajo todavía, aunque lo que se considera “progresista” en el texto podría y debería ser mucho más ambicioso. Si no hubiese texto entre corchetes, no habría ni tensión, ni drama, y entonces no habría nada por hacer ni contar en Río. Dentro de los limites del texto de negociación, algún progreso o incluso unos hitos son todavía posibles sobre gobernanza ambiental global, la gobernanza y conservación de los océanos, la eliminación de las ayudas estatales (subsidios) dañinas social y ambientalmente, o sobre la adopción de indicadores de riqueza y bienestar “más allá del PIB”.

Ahora que las negociaciones se trasladan a Río, el gobierno de Brasil, país anfitrión, está tomando las riendas de las conversaciones. Se especula sobre si la Presidenta Dilma Rousseff (también ocupada por su controvertido Código Forestal) podría preparar una declaración distinta y más corta, relegando a un anexo lo que hemos estado discutiendo durante seis meses en Nueva York. Un documento corto puede ser bueno, siempre y cuando no este vacío de sustancia.

Lo que está claro es que el ambiente en Río va a ser muy distinto al de Nueva York. Los diplomáticos destinados en Nueva York son muy buenos para defender y mantener las posiciones de sus respectivos países, pero raras veces tienen un mandato para actuar con la flexibilidad que se requiere en una negociación. Solo los políticos que estarán en Río pueden ejercer esta flexibilidad. Así, espero que los políticos (ministros, miembros de gabinetes ministeriales y de las presidencias de gobiernos, parlamentarios, etc.) lleguen suficientemente temprano la semana que viene para cambiar la dinámica y el estilo de las negociaciones. Y que oigan a sus pueblos en las calles, en sus respectivas capitales y en Río: Esta es una conferencia de las Naciones Unidas, no de los Gobiernos Unidos, y las naciones somos todos los ciudadanos.

L’opinió de les organitzacions de l’àmbit agrari (III)

En aquest post recollim una tercera aportació sobre l’opinió de les organitzacions de l’àmbit agrari (podeu veure les dues anteriors en els següents  links: la primera i la segona).

Aquesta vegada ens fixem en el que diu la FAO en el seu informe Hacia el futuro que queremos: erradicación del hambre y transición a sistemas agrícolas y alimentarios sostenibles en el que recull una proposta de polítiques preparada especialment per a la cimera de Río+20.

En aquest informe la FAO dóna tres missatges principals:

  • La visió de Río d’un desenvolupament sostenible no podrà fer-se realitat a menys que s’eradiquin la fam i la malnutrició.

La fam posa en moviment un cercle viciós de productivitat reduïda, pobresa cada vegada més profunda, desenvolupament econòmic lent i degradació dels recursos. 

  • La visió de Río exigeix que tant el consum d’aliments com els sistemes de producció aconsegueixin més amb menys.

De la part del consum, és necessari passar a una alimentació nutritiva que deixi menys petjada al medi ambient, i reduir les pèrdues i el malbaratament d’aliments en tot el sistema alimentari.

De la part de la producció, és necessari enfrontar l’esgotament dels sols, l’aigua i els nutrients, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació i la degradació dels ecosistemes naturals. Cal produir més amb menys recursos, promovent un enfocament ecosistèmic de l’agricultura denominat Estalviar i créixer.

  • La transició a un futur sostenible exigeix canvis fonamentals en la governança de l’alimentació i l’agricultura, així com una distribució equitativa dels costos de transició i els seus beneficis.

Igual que el Grup ETC (veure post sobre el Grup ETC), la FAO reconeix el Comitè de Seguretat Alimentaria Mundial com a un possible model per a la governança de l’alimentació i l’agricultura a nivell global.