Finalitza la cimera de Rio+20 i el projecte “Rio+20 per a tothom”

Ha finalitzat la Cimera de Rio, el text final en sis idiomes el podeu trobar a: http://www.uncsd2012.org/thefuturewewant.htm

En castellà es pot descarregar aquí.

En línies generals tothom coincideix en què els resultats han estat decebedors, no s’ha produït el pas endavant que la situació requeria, poques vegades hi ha hagut més consens en la lectura global del document. Però això no vol dir que l’acordat no serveixi de res, cal cercar en els detalls per trobar aspectes positius, i de ben segur algunes de les propostes encetades tindran fruit en un futur. Us convidem a llegir el text i fer l’exercici d’una lectura detallada, si més no per no acabar d’una manera tant negativa aquesta fase.

La nostra anàlisi general la podeu trobar aquí, no entra en el detall de les propostes però esperem que us serveixi per fer la vostra pròpia lectura.

Amb aquesta entrada tanquem la tasca del projecte” Rio+20 per a tothom” (si més no per ara), esperem que us hagi resultat d’interès i utilitat. La informació restarà penjada durant un any.

Fins a la propera!

Declaració d’UBUNTU sobre rio+20

Recentment s’ha llençat des del col·lectiu UBUNTU un manifest sobre Rio+20 signat per algunes personalitats de reconegut prestigi.

El text sencer el podeu trobar aquí: UBUNTU Comunicat Rio+20 CAT.

Monografía Río+20 del Observatorio de la Sostenibilidad Española

El 8 de mayo el Observatorio de la Sostenibilidad Española publicó el Informe Monográfico “«Retos para la Sostenibilidad: Camino a Río+20». Economía verde y refuerzo institucional para el desarrollo sostenible.”

Se trata de un texto extenso (247 pp) con mucha información estadística de España, sin duda obtenida del trabajo de recopilación de Indicadores de Sostenibilidad españoles que lleva realizando esta organización desde años atrás.

Es un texto muy recomendable.

Os adjunto el índice por si queréis mirar si os interesa :

1. ANTECEDENTES HASTA RÍO 2012
1.1. Estocolmo 1972
1.2. Río 92
1.3. Río+5 (Nueva York)
1.4. Río+10 (Johannesburgo)
1.5. La cumbre del Milenio. Objetivos de Desarrollo del Milenio (Nueva York)
1.6. Río+20 (Río de Janeiro). Nuevos desafíos
2. MARCO DE REFERENCIA PARA EL DESARROLLO SOSTENIBLE EN LA UE Y EN ESPAÑA
2.1. Marco institucional global del desarrollo sostenible
2.2. Marco europeo para el desarrollo sostenible
2.3. El Desarrollo Sostenbile en el ámbito del Estado Español
3. CAMBIO GLOBAL, CRISIS SISTÉMICA Y POBREZA
3.1. ¿Qué es el cambio global?
3.2. Cambios Socioeconómicos
3.3. Cambios Biofísicos
3.4. Pobreza y desigualdades socioeconómicas y ecológicas
BLOQUE II. TRANSICIÓN HACIA LA SOSTENIBILIDAD A TRAVÉS DE UNA ECONOMÍA VERDE,
NUEVA GOBERNANZA Y EL REFUERZO INSTITUCIONAL
Introducción
4. ECONOMÍA VERDE Y DESARROLLO SOSTENIBLE
4.1. Economía Verde en el marco del Desarrollo Sostenible
4.2. Cambio de modelo productivo, Tercera Revolución Industrial y Green New Deal
4.3. Ecoefciencia, desmaterialización de la economía y desacoplamiento
4.4. Economía Hipocarbónica. Cambio de modelo energético
4.5. Transporte y movilidad sostenible
4.6. Gestión Sostenible de los recursos naturales
4.7. Turismo: un objetivo para la sostenibilidad y la economía verde
4.8. Economía Verde y Ciudad Sostenible
4.9. Consumo Sostenible
4.10. Empleo Verde en la transición ecológica de la economía
5. INSTRUMENTOS OPERATIVOS DE LA ECONOMÍA VERDE PARA EL DESARROLLO SOSTENIBLE
5.1. Valoración, contabilidad e indicadores de Desarrollo Sostenible y Economía Verde
5.2. Instrumentos basados en el mercado para una Economía Verde
5.3. Impuestos ambientales y Reforma Fiscal Ecológica
5.4. Mecanismos de mercado
5.5. Inversiones en Economía Verde
6. GOBERNANZA MULTINIVEL E INSTITUCIONALIZACIÓN DEL DESARROLLO SOSTENIBLE
6.1. Nuevo modelo de cooperación global: la institucionalización del desarrollo sostenible a través de los compromisos internacionales,
la Ayuda Oficial al Desarrollo (AOD) y nuevas propuestas de financiación innovadoras
6.2. Transición local hacia la sostenibilidad: el instrumento de la Agenda 21 Local.
BLOQUE III. CONCLUSIONES Y RECOMENDACIONES A PROPÓSITO DE LA CONFERENCIA DE RÍO+20
7. CONCLUSIONES Y RECOMENDACIONES A PROPÓSITO DE LA CONFERENCIA RÍO+20, COMO RESULTADO DEL ANÁLISIS DE LA MONOGRAFÍA REALIZADA POR EL OSE: «RETOS PARA LA SOSTENIBILIDAD: CAMINO A RÍO+20»

Temes a decidir a Rio (III): un nou impuls per a mesurar la sostenibilitat?

Un dels temes que semblen tenir més possibilitats de tenir èxit a la Cimera de Rio+20 és l’establiment d’un conjunt d’indicadors i objectius de sostenibilitat que complementin als ja existents Objectius del Mil·leni de Nacions Unides (orientats principalment a la mesura de la pobresa), a partir de l’any 2015.

L’esborrany actual proposa iniciar un procés de definició d’uns indicadors (que incorporin la dimensió social, ambiental i econòmica) que siguin aplicables a tots els països, i on algunes de les temàtiques a tractar siguin els hàbits de consum i producció, així com els oceans, la seguretat alimentària i la producció agrícola sostenible, l’energia sostenible per tots, l’accés a l’aigua i l’eficiència en el seu ús, ciutats sostenibles, treballs verds, de qualitat i inclusius, i la reducció de riscs i l’establiment de sistemes resilients.

Es proposa també crear un sistema d’objectius per a cadascun dels indicadors amb un valor de referència per l’any 2030.

Finalment cap assenyalar que el document actual explícitament reconeix les limitacions de l’indicador del Producte Interior Brut (PIB) com a mesura del benestar.

Les deficiències del PIB com a indicador del benestar és un fet ja força estudiat en l’àmbit de l’economia ecològica. Per això no és estrany que s’hagin tractat de definir alguns indicadors que, partint d’aquest indicador, rectifiquin algunes de les mancances més importants com l’ Index of Sustainable Economic Welfare (ISEW) o el Genuine Progress Indicator.

Una altra línea d’indicadors agregats de sostenibilitat importants a escala global són els indicadors que agreguen els valors no basats en unitats monetàries sinó en altres tipus d’unitats. En són exemples el Living Planet Index -centrat en la biodiversitat- o la petjada ecològica -centrada en la utilització dels recursos naturals i la captura dels residus.

Una aproximació complementària a l’anterior és la utilització d’indicadors basats en la comptabilitat nacional mitjançant els anomenats comptes satèl·lits, o els indicadors basats en els fluxos de materials.

Finalment als darrers anys ha pres força la utilització d’altres indicadors vinculats l’eficiència en la transformació dels recursos naturals en benestar per a la societat (el que introdueix a la discusió el sempre difícil concepte de benestar), com per exemple el Happy planet index, desenvolupat per la new economics foundation.

Per tant, està clar que ja existeixen molts indicadors. El repte és aconseguir convertir-los en quelcom útil, i per això caldrà que el llistat final afronti els temes més rellevants i no es centri en aspectes secundaris (fins i tot si són més fàcils de mesurar). Com que a ningú li agrada sortir malament a la foto de ben segur que la definició dels indicadors serà un tema de discussió frontal entre els diferents països al període 2012-2015 …. però això serà rellevant si finalment progressa la proposta en aquesta cimera.

 

Alguns crítics amb el creixement utilitzen el bon humor