Declaració d’UBUNTU sobre rio+20

Recentment s’ha llençat des del col·lectiu UBUNTU un manifest sobre Rio+20 signat per algunes personalitats de reconegut prestigi.

El text sencer el podeu trobar aquí: UBUNTU Comunicat Rio+20 CAT.

Les aportacions de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i la Iniciativa Llocs de Treball Verds

LES APORTACIONS A RIO+20:

L’OIT és una institució mundial responsable de l’elaboració i supervisió de les Normes Internacionals del Treball. És una agència de les Nacions Unides en la que hi participen governs, empleats i treballadors. El seu objectiu és promoure oportunitats per a que les dones i homes puguin obtenir una feina decent i productiva en condicions de llibertat, igualtat, seguretat i dignitat humana.

En les seves aportacions posa un especial èmfasis en la creació de llocs de treball verds:

• El desenvolupament d’un Marc polític i internacional per a una “transició justa”;
• L’extensió dels sistemes de protecció social i la promoció de la inclusió social en les polítiques relatives a la economia verda;
• La inclusió de les organitzacions de treballadors, empleats i de les institucions del mercat laboral en els mecanismes de governança i de implementació;
• La intensificació dels esforços conjunts per a una transició cap a una economia verda que sigui eficient des del punt de vista econòmic, socialment justa i respectuosa amb el medi ambient.

La OIT, a través del seu Programa Llocs de treball Verds, va identificar dos objectius per a Río+20:

• Tenir en compte la dimensió social i de l’ocupació de les polítiques en matèria de medi ambient i garantir feina decent per a les generacions actuals i futures.
• Integrar les preocupacions mediambientals al món del treball i modificar els models de producció i consum a llarg plaç.

Podeu descarregar-vos el document de contribució de l’OIT a Río+20 aquí.

INICIATIVA “LLOCS DE TREBALL VERDS”:

La iniciativa “Llocs de Treball Verds” és una associació entre el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’Organització Internacional d’Ocupadors (OIE) i la Confederació Sindical Internacional (CSI). La Iniciativa va ser llançada amb l’objectiu de promoure oportunitats, la igualtat i la transicions equitatives, per a incentivar als governs, els empleats i els treballadors a participar en el diàleg sobre polítiques coherents i programes eficaços, a fi de crear una economia favorable al medi ambient amb llocs de treball verds i treball decent per a tots.

En el marc d’aquesta iniciativa s’ha publicat l’interessant estudi “Cap al desenvolupament sostenible: oportunitats de feina decent i inclusió social en una economia verda“.  L’estudi analitza l’impacte que la ecologització de l’economia pot tenir sobre l’ocupació, els ingressos i el desenvolupament sostenible en general. Com a titular destaca:

“La transició cap a una economia més verda podria generar entre 15 i 60 milions de llocs de treball”

Al web de l’OIT podeu trobar-hi un resum dels principals resultats de l’estudi. Molt interessant!

Rio+20: The Future We Want versus the Powerpoint they negotiate …

Blogpost by Daniel Mittler– May 25, 2012 at 23:31

Over the last six months I have been away from home a lot watching our governments editing a powerpoint in windowless rooms. Sounds sad, I know, but the document is entitled “The Future We Want” and is not just any powerpoint. It´s supposed to be a future worth choosing that the world commits to at the Rio+20 Earth Summit to be held from June 20th to 22nd. Governments are meeting for the fifth time this year from May 29th to June 2nd to try and agree this vision for the next 20 years.

In reality, there couldn´t be a much bigger gulf between the future I want for my daughters and the powerpoint our governments have been arguing over. I was already pretty enraged by the initial draft that was born in January (around the same time as my second daughter). So you can imagine how I felt, when I noticed that one of the few saving graces of that January text had been watered down to extinction in the latest draft. The launch of a High Seas Biodiversity Agreement, which would finally protect over 60% of the world´s oceans from the Wild West exploitation we see today, is long overdue and should be delivered at Rio. You have to wonder who the Co-Chairs (the people who produce new text) have been listening to. At the last negotiating session earlier this month, a clear majority of states demanded nothing less than the launch of a High Seas Biodiversity Agreement to be the outcome of Rio+20. Is it the fact that the United States does not like this idea that is making the Co-Chairs deaf to the pleas of South Africa, Brazil, Ghana, Chile, Uruguay, Costa Rica, the European Union, Jamaica, Trinidad and Tobago, India, Guatemala, Peru, the Philippines, Fiji, Uganda, Barbados, Argentina, Sri Lanka, the Democratic Republic of Congo, Guyana, Kenya, Tanzania, Antigua and Barbuda? We do not know. But we certainly expect all these countries to make their voices heard at the negotiations and ensure that High Seas Biodiversity protection is central to the Rio+20 outcome. This issue is now a clear test case as to whether Rio+20 delivers anything we, the people, want – or simply a lowest common denominator powerpoint.

At one point, the newest text at least made me smile. If this text gets approved, we will have global consensus that “Mother Earth is a common expression in a number of countries and regions”. Seriously, it says that. I can see Mother Earth crying, though, if she reads what this document has to say on energy, agriculture, corporate accountability, growth or trade – to pick just some examples.

On energy, there is no commitment to an energy revolution nor any actions that could credibly move us in that direction. It´s stunning to see so many governments struggling to pay their bills and still not getting the hang of the idea that they could simply stop investing in polluting industries that cost society dearly. So, no, there is no commitment to eliminate fossil fuel subsidies by 2015 or 2020, for example. Just a vague call to, “as appropriate”, “rationalize” and “phase out” subsidies in the “medium term”. UN speak for doing nothing. Similarly, for agriculture, there are no commitments to shift tax incentives, agricultural research and training budgets to scale-up ecological farming or to end subsidies that perpetuate chemical-intensive production.

It´s even more infuriating that governments are not taking advantage of these obvious savings, as they are holding out the begging bowl to business throughout the new text. There is a lot of talk of public private partnerships, of “inviting business” to do things and a lot of hope expressed that business will come up with the money governments have been failing to deliver for causes such as fighting climate change (they call this “complementing public finance”). Obvious solutions – such as stopping to line the pockets of oil companies awash with money – are not chosen. Nor is there a will to regulate business to make them contribute their fair share to society´s needs. The words “corporate accountability” are mentioned, but in a manner that has nothing to do with holding anyone accountable for their social and environmental impact. Instead, the newest draft has even watered down the proposal for mandatory reporting by corporations. Progressive investors and businesses have been trying to at least make this small step forward at Rio+20. I wish them luck in still having their voice heard. But what is really needed is a global instrument to ensure full liability for social and environmental impacts of global corporations.

On growth, the text presents a paradox. A Sustainable Development Goal (see below) is proposed to create new measures of wealth going beyond Growth Domestic Product (GDP). We like that. But that proposal is very much out of sync with the rest of the text, that keeps calling for “sustained economic growth” as the solution to everything. Governments have to choose. They can keep chasing GDP growth at all cost – and continue to live in a fantasy world where cleaning up an oil spill, because it leads to extra GDP, is something positive – or they can abandon growth as an end in itself and seek real prosperity for all. I know what I would choose for my daughters.

On trade, you also have to wonder which planet this text is from. Like in January, this text still believes in the living dead as it calls for a “redoubling of efforts” to conclude the fatally stalled Doha WTO (World Trade Organization) round of trade liberalization. They can only do that, because they seriously still think that “trade liberalization … can substantially stimulate development.” In reality, trade liberalization often means trading away what we hold dear, such as forests or oceans.

Sustainable Development Goals (SDGs) will be a phrase you will hear a lot of between June 20th and 22nd. Governments will claim that they are the exciting new thing coming out of Rio+20 and that they will set the world finally onto a sustainable path. That would be good, and we agree that governments should urgently agree Sustainable Development Goals. Indeed, we think the world could and should, at Rio+20 this June, commit to providing sustainable energy for all and achieving zero deforestation by 2020 (for example). That´s not on the table, though. For now, all that governments have put forward is a list of issues (from oceans to equity) and the launch of a torturous process to agree on SDGs for the years after 2015. That, for a powerpoint entitled “The Future We Want”, is simply not good enough.

If there is a saving grace to the newest draft, it is the fact that the United Nations Environment Program (UNEP) could be truly strengthened at Rio. Even the weaker option in the text calls for UNEP to be given real authority, a coordination mandate and, above all, stable, adequate and predictable finances. The only way to make sure that really happens, though, is to upgrade UNEP into a fully-fledged environment agency (i.e. to choose option 2, Paragraph 83 alt 2 for any negotiatior reading this …). Only if that paragraph is in the final powerpoint presented at Rio will the world have taken a real step forward towards a well-governed global environment.

In one month time, Rio+20 will be history and the powerpoint they negotiate again next week will have turned into a final outcome document. I am looking forward to seeing more of my daughters come July. But for now we must ensure that the launch of a High Seas Biodiversity Agreement and a UN Environment Agency are finally delivered at Rio. And that the rest of their powerpoint is exposed as the Greenwash it is.

Daniel Mittler is the Political Director of Greenpeace International

L’opinió de les organitzacions de l’àmbit agrari (II)

El Grupo ETC és una organització internacional de la societat civil. Investiguen l’erosió ecològica (incloent els aspectes d’erosió cultural i drets humans); el desenvolupament de noves tecnologies i monitoren qüestions de govern internacional, com la concentració de les corporacions i el comerç internacional de tecnologies.

El grup opera a nivell polític global i té estatus consultiu en varies agències i tractats de Nacions Unides. Treballen amb altres organitzacions de la societat civil i moviments socials, especialment a l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

És molt interessant tenir en compte la trajectòria d’aquest organisme per tal d’entendre els seus posicionaments. El Grup ETC (anteriorment RAFI) durant molts anys ha fet el seguiment de las fusions i adquisicions corporatives dins la cadena agroindustrial: l’absorció de petites empreses familiars de llavors per part de petroleres i farmacèutiques (els 70s) i com això, junt amb la comercialització de biotecnologies patentades, va portar a una forta erosió genètica. Com a partir d’aquí, els règims de propietat intel·lectual (patents i drets dels obtentors) reforçaven la uniformitat, i la privatització de la indústria de llavors feia desaparèixer els programes públics de producció de llavors, reforçant la consolidació corporativa de la industria de les llavors i els agroquímics.

El Grup ETC ha realitzat un seguiment continu de les fusions i adquisicions corporatives de la indústria agroquímica amb la visió que les implicacions derivades d’aquests moviments de capital són incomprensibles aïlladament. A inicis dels 80s, per exemple, la industria petroquímica tenia com a estratègia l’adquisició d’empreses de llavors amb l’objectiu de vendre llavors i agroquímics conjuntament en un sol paquet. Va ser la nova tecnologia – específicament l’enginyeria genètica de les plantes per tornar-les tolerants als herbicides i pesticides patentats per les grans corporacions – que va fer realitat aquesta visió.

Contextualitzats els orígens del Grup ETC, resulta interessant conèixer quines van ser les seves aportacions a l’esborrany zero.

Segons el Grup ETC:

Haurem progressat si a Rio…

• Es crida l’involucrament total de les organitzacions d’agricultors, productors de petita escala i/o;
• Reconeix la Comissió de Seguretat Alimentaria com el model per altres organismes i tractats de les Nacions Unides, i/o,
• Proposa un procés/calendari per la continuació de la Avaluació internacional del coneixement, ciència i tecnologia en el desenvolupament agrícola (IAASTD), i/o;
• Proscriu els acaparaments de terres i els agrocombustibles, i/o;
• Critica l’agricultura industrial “de dalt cap a baix”, “impulsada per la tecnologia”.

Haurem fracassat si a Río…

• Es crida a profunditzar la investigació sobre la “producció intensiva de petita escala”, i/o;
• Dóna prioritat a les “noves tecnologies” per afrontar el canvi climàtic, i/o;
• Identifica el Grup Consultiu en Investigació Agrícola Internacional (CGIAR) com a model per a la investigació i/o;
• Proposa només les iniciatives provinents “de varis grups d’interès” o les societats “públiques-privades”, i/o;
• Obre possibilitats als acaparaments de terres i els agrocombustibles.