Finalitza la cimera de Rio+20 i el projecte “Rio+20 per a tothom”

Ha finalitzat la Cimera de Rio, el text final en sis idiomes el podeu trobar a: http://www.uncsd2012.org/thefuturewewant.htm

En castellà es pot descarregar aquí.

En línies generals tothom coincideix en què els resultats han estat decebedors, no s’ha produït el pas endavant que la situació requeria, poques vegades hi ha hagut més consens en la lectura global del document. Però això no vol dir que l’acordat no serveixi de res, cal cercar en els detalls per trobar aspectes positius, i de ben segur algunes de les propostes encetades tindran fruit en un futur. Us convidem a llegir el text i fer l’exercici d’una lectura detallada, si més no per no acabar d’una manera tant negativa aquesta fase.

La nostra anàlisi general la podeu trobar aquí, no entra en el detall de les propostes però esperem que us serveixi per fer la vostra pròpia lectura.

Amb aquesta entrada tanquem la tasca del projecte” Rio+20 per a tothom” (si més no per ara), esperem que us hagi resultat d’interès i utilitat. La informació restarà penjada durant un any.

Fins a la propera!

Anàlisi del text acordat a Rio+20, pendent de ratificació final

Els negociadors internacionals han arribat a un text d’acord que resta pendent de ratificació per part dels responsables polítics. Clicant aquí podeu descarregar el text íntegre que us hem maquetat a partir de la informació publicada fa uns instants pel diari “The Guardian”.

A continuació poso alguns aspectes que penso poden ajudar a analitzat el text:

1.       Alguns temes oblidats al text

El text en negociació des del primer moment ha tingut dos eixos prioritaris: l’economia verda i la governança ambiental. Un dels reptes que es plantejava és veure quins compromisos concrets s’establien a cadascun dels eixos i com es definia l’economia verda. En aquest sentit hi ha, en la meva opinió, un dels principals problemes de l’orientació general del concepte d’economia verda abordat. S’ha fet una equivalència entre economia verda = keynesianisme verd + eliminació de subvencions perverses, però en cap moment s’ha plantejat la necessitat de portar a terme polítiques decidides de limitació del consum de recursos naturals, com un eix central de les polítiques econòmiques del futur (tot i que hi ha nombrosos estudis que assenyalen la necessitat d’aturar el creixement en el consum de recursos naturals, i fins i tot en molts casos reduir-los). Com a conseqüència d’aquesta orientació el creixement “verd, inclusiu, i equitatiu” segueix essent l’únic eix central que es visualitza per l’economia, sense deixar espai a altres orientacions econòmiques com el decreixement o els models macroeconòmics de creixement nul que van guanyant espai en l’àmbit social i científic. Igualment és destacable que en un entorn global la governança es limiti a les millores de governança a l’interior de Nacions Unides i la generació d’alguns indicadors més, però s’ignori la necessitat de millorar la governança dels actors transnacionals com a actors principals de l’economia global, uns actors que als darrers vint anys (entre la cimera de Rio i l’actual) han clarament guanyat poder i requereixen un enquadrament més clar en la governança actual. Finalment tampoc s’afronta la relació entre sistema financer-sistema productiu-recurs natural, fet que elimina de l’enfocament la necessària reconversió del sistema financer, més enllà d’establir sistemes que facin més atractiu la inversió financera en activitats “verdes”.

2.       Un acord a base de reduir els compromisos

Com és habitual a les trobades internacionals l’acord s’aconsegueix mitjançant la reducció dels compromisos dels primers textos de partida, és la via fàcil i la mes usual. Hi ha diverses maneres de fer-ho: s’eliminen els aspectes que estan en discussió, es canvia el vocabulari passant per exemple de “han de” a expressions com “haurien de” o “podran fer”, s’eliminen les dates del compromís, s’escriu de manera ambigua, o bé s’escriuen dos compromisos incoherents entre sí. En aquest cas aquest tipus d’estratègies s’han produït per aconseguir el text final, fet que de ben segur limitaran l’efectivitat de l’acordat.

Un exemple:

A l’esborrany del 22 de maig s’establia “SDG 6. We reiterate our request to the Secretary-General to make recommendations in his annual reports for further steps to realize the United Nations Development Agenda beyond 2015. We further request the Secretary-General to integrate the three dimensions of sustainable development in the United Nations Development Agenda beyond 2015 and establish a coordinated process with a view to establishing a set of coherent global goals in 2015. This process should be a country-driven process guided by the General Assembly and be inclusive, transparent, open to participation of all relevant stakeholders, including the UN System, and draw on relevant expert advice and science based evidence. We also propose that any SDGs be agreed by the UN General Assembly”

…. Però al text final la data objectiu per establir aquest objectius ha desaparegut. Com aquest exemple podeu trobar molts altres al text final.

3.       El sistema de governança ambiental de Nacions Unides ha estat reforçat…. però serà suficient?

Un dels aspectes en discussió més important en aquest àmbit consistia en la possible conversió del Programa de Nacions Unides sobre el Medi Ambient (PNUMA) en una agència de Nacions Unides (similar per exemple a la FAO d’alimentació), fet que li permetria més capacitat de maniobra i seguiment dels seus mandats. Al text acordat no s’ha fet aquest pas endavant, tot i que s’han reforçat les seves opcions com a programa de Nacions Unides i s’han establert alguns compromisos futurs de millora de la governança ambiental a Nacions Unides (com la possible substitució de la Comissió de Desenvolupament sostenible). Es a dir, possiblement la situació és millor que abans d’iniciar-se el procés preparatori de la Cimera, però no crec que sigui suficient per abordar els problemes globals ambientals que hem d’afrontar.

4.       Molts reconeixements, una mica per tothom, però molt poques noves accions

El document acordat a Rio és un text ple de reconeixements a compromisos anteriors, i on sembla que els negociadors han dedicat un paràgraf a cadascun dels grups d’interès dient que són molt importants (agrupacions d’estats, estats, regions, municipis, joves, dones, indígenes, ONGS, empreses, agricultors, pescadors, ramaders, científics, etc, etc.). Com a estratègia per lligar recolzaments és recomanable, però no garanteix que l’acordat sigui suficient. I de fet, no ho és, com ho mostra que els compromisos en la majoria dels casos són vagues i poc avaluables, i el que és més greu encara, que s’hagin decidit poquíssimes accions concretes que permetin assolir els objectius plantejats. Com a prova algunes dades: al draft d’acord la paraula “anima” apareix 50 vegades,”recolza” 99 vegades, però “nosaltres farem” només 5 vegades.

5.       L’oceà, sí que ha estat present  a la Cimera, però els resultats han estat irregulars

L’oceà era un dels eixos temàtiques estrella d’aquesta Cimera. S’havia posat molt d’èmfasi en que es podia aprofundir en la gestió dels mateixos, i molt especialment en la governança de les aigües internacionals. Els resultats finals són mixtes, si per una banda s’estableixen (en moltes ocasions es reiteren) una sèrie de compromisos importants en l’àmbit de la millora de la gestió pesquera i la recuperació dels stocks, i es reafirma (això sí, sense dates) el compromís d’acabar amb els subsidis que afavoreixen la pesca IUU, la sobrecapacitat i la sobrepesca, no s’han concretat les mesures necessàries per a garantir una millor governança a les aigües internacionals.

6.       S’ha promogut el concepte d’economia verda, però no s’ha dotat de contingut

Més enllà de nombrar-la en múltiples ocasions, el text finalment no ha definit què entén per economia verda, i ha deixat la seva aplicació i definició a mans de cada estat. Sense indicacions suficient per definir el concepte, aquest difícilment pot ser el mecanisme de canvi que es requereix per transformar en profunditat el sistema econòmic. Si finalment és un concepte que acaba agafant força a l’esfera internacional no serà gràcies a les concrecions fetes en aquesta Cimera o els mecanismes establerts per promoure-ho.

7.       Nou finançament per al desenvolupament sostenible?

S’ha parlat molt de la necessitat d’establir mecanismes innovadors de finançament, però el cert es que el resultat final presentat al text és d’allò més decebedor. No hi ha cap compromís nou més enllà de crear una comissió internacional per reflexionar sobre el tema. La resta són principalment reiteracions de compromisos ja adquirits prèviament i principis expressats ja a d’altres textos de Nacions Unides.

Com haureu pogut intuir no estic gaire satisfet dels resultats. M’agradaria dir el contrari però penso que finalment el text acordat no és suficient per impulsar les propostes necessàries per afrontar els problemes que hem de solucionar.

L’opinió de les organitzacions de l’àmbit agrari (III)

En aquest post recollim una tercera aportació sobre l’opinió de les organitzacions de l’àmbit agrari (podeu veure les dues anteriors en els següents  links: la primera i la segona).

Aquesta vegada ens fixem en el que diu la FAO en el seu informe Hacia el futuro que queremos: erradicación del hambre y transición a sistemas agrícolas y alimentarios sostenibles en el que recull una proposta de polítiques preparada especialment per a la cimera de Río+20.

En aquest informe la FAO dóna tres missatges principals:

• La visió de Río d’un desenvolupament sostenible no podrà fer-se realitat a menys que s’eradiquin la fam i la malnutrició.

La fam posa en moviment un cercle viciós de productivitat reduïda, pobresa cada vegada més profunda, desenvolupament econòmic lent i degradació dels recursos. 

• La visió de Río exigeix que tant el consum d’aliments com els sistemes de producció aconsegueixin més amb menys.

De la part del consum, és necessari passar a una alimentació nutritiva que deixi menys petjada al medi ambient, i reduir les pèrdues i el malbaratament d’aliments en tot el sistema alimentari.

De la part de la producció, és necessari enfrontar l’esgotament dels sols, l’aigua i els nutrients, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació i la degradació dels ecosistemes naturals. Cal produir més amb menys recursos, promovent un enfocament ecosistèmic de l’agricultura denominat Estalviar i créixer.

• La transició a un futur sostenible exigeix canvis fonamentals en la governança de l’alimentació i l’agricultura, així com una distribució equitativa dels costos de transició i els seus beneficis.

Igual que el Grup ETC (veure post sobre el Grup ETC), la FAO reconeix el Comitè de Seguretat Alimentaria Mundial com a un possible model per a la governança de l’alimentació i l’agricultura a nivell global.

Les aportacions de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i la Iniciativa Llocs de Treball Verds

LES APORTACIONS A RIO+20:

L’OIT és una institució mundial responsable de l’elaboració i supervisió de les Normes Internacionals del Treball. És una agència de les Nacions Unides en la que hi participen governs, empleats i treballadors. El seu objectiu és promoure oportunitats per a que les dones i homes puguin obtenir una feina decent i productiva en condicions de llibertat, igualtat, seguretat i dignitat humana.

En les seves aportacions posa un especial èmfasis en la creació de llocs de treball verds:

• El desenvolupament d’un Marc polític i internacional per a una “transició justa”;
• L’extensió dels sistemes de protecció social i la promoció de la inclusió social en les polítiques relatives a la economia verda;
• La inclusió de les organitzacions de treballadors, empleats i de les institucions del mercat laboral en els mecanismes de governança i de implementació;
• La intensificació dels esforços conjunts per a una transició cap a una economia verda que sigui eficient des del punt de vista econòmic, socialment justa i respectuosa amb el medi ambient.

La OIT, a través del seu Programa Llocs de treball Verds, va identificar dos objectius per a Río+20:

• Tenir en compte la dimensió social i de l’ocupació de les polítiques en matèria de medi ambient i garantir feina decent per a les generacions actuals i futures.
• Integrar les preocupacions mediambientals al món del treball i modificar els models de producció i consum a llarg plaç.

Podeu descarregar-vos el document de contribució de l’OIT a Río+20 aquí.

INICIATIVA “LLOCS DE TREBALL VERDS”:

La iniciativa “Llocs de Treball Verds” és una associació entre el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’Organització Internacional d’Ocupadors (OIE) i la Confederació Sindical Internacional (CSI). La Iniciativa va ser llançada amb l’objectiu de promoure oportunitats, la igualtat i la transicions equitatives, per a incentivar als governs, els empleats i els treballadors a participar en el diàleg sobre polítiques coherents i programes eficaços, a fi de crear una economia favorable al medi ambient amb llocs de treball verds i treball decent per a tots.

En el marc d’aquesta iniciativa s’ha publicat l’interessant estudi “Cap al desenvolupament sostenible: oportunitats de feina decent i inclusió social en una economia verda“.  L’estudi analitza l’impacte que la ecologització de l’economia pot tenir sobre l’ocupació, els ingressos i el desenvolupament sostenible en general. Com a titular destaca:

“La transició cap a una economia més verda podria generar entre 15 i 60 milions de llocs de treball”

Al web de l’OIT podeu trobar-hi un resum dels principals resultats de l’estudi. Molt interessant!