Manifestaciones en la calle en el encuentro de Río+20
Anàlisi del text acordat a Rio+20, pendent de ratificació final
Els negociadors internacionals han arribat a un text d’acord que resta pendent de ratificació per part dels responsables polítics. Clicant aquí podeu descarregar el text íntegre que us hem maquetat a partir de la informació publicada fa uns instants pel diari “The Guardian”.
A continuació poso alguns aspectes que penso poden ajudar a analitzat el text:
1. Alguns temes oblidats al text
El text en negociació des del primer moment ha tingut dos eixos prioritaris: l’economia verda i la governança ambiental. Un dels reptes que es plantejava és veure quins compromisos concrets s’establien a cadascun dels eixos i com es definia l’economia verda. En aquest sentit hi ha, en la meva opinió, un dels principals problemes de l’orientació general del concepte d’economia verda abordat. S’ha fet una equivalència entre economia verda = keynesianisme verd + eliminació de subvencions perverses, però en cap moment s’ha plantejat la necessitat de portar a terme polítiques decidides de limitació del consum de recursos naturals, com un eix central de les polítiques econòmiques del futur (tot i que hi ha nombrosos estudis que assenyalen la necessitat d’aturar el creixement en el consum de recursos naturals, i fins i tot en molts casos reduir-los). Com a conseqüència d’aquesta orientació el creixement “verd, inclusiu, i equitatiu” segueix essent l’únic eix central que es visualitza per l’economia, sense deixar espai a altres orientacions econòmiques com el decreixement o els models macroeconòmics de creixement nul que van guanyant espai en l’àmbit social i científic. Igualment és destacable que en un entorn global la governança es limiti a les millores de governança a l’interior de Nacions Unides i la generació d’alguns indicadors més, però s’ignori la necessitat de millorar la governança dels actors transnacionals com a actors principals de l’economia global, uns actors que als darrers vint anys (entre la cimera de Rio i l’actual) han clarament guanyat poder i requereixen un enquadrament més clar en la governança actual. Finalment tampoc s’afronta la relació entre sistema financer-sistema productiu-recurs natural, fet que elimina de l’enfocament la necessària reconversió del sistema financer, més enllà d’establir sistemes que facin més atractiu la inversió financera en activitats “verdes”.
2. Un acord a base de reduir els compromisos
Com és habitual a les trobades internacionals l’acord s’aconsegueix mitjançant la reducció dels compromisos dels primers textos de partida, és la via fàcil i la mes usual. Hi ha diverses maneres de fer-ho: s’eliminen els aspectes que estan en discussió, es canvia el vocabulari passant per exemple de “han de” a expressions com “haurien de” o “podran fer”, s’eliminen les dates del compromís, s’escriu de manera ambigua, o bé s’escriuen dos compromisos incoherents entre sí. En aquest cas aquest tipus d’estratègies s’han produït per aconseguir el text final, fet que de ben segur limitaran l’efectivitat de l’acordat.
Un exemple:
A l’esborrany del 22 de maig s’establia “SDG 6. We reiterate our request to the Secretary-General to make recommendations in his annual reports for further steps to realize the United Nations Development Agenda beyond 2015. We further request the Secretary-General to integrate the three dimensions of sustainable development in the United Nations Development Agenda beyond 2015 and establish a coordinated process with a view to establishing a set of coherent global goals in 2015. This process should be a country-driven process guided by the General Assembly and be inclusive, transparent, open to participation of all relevant stakeholders, including the UN System, and draw on relevant expert advice and science based evidence. We also propose that any SDGs be agreed by the UN General Assembly”
…. Però al text final la data objectiu per establir aquest objectius ha desaparegut. Com aquest exemple podeu trobar molts altres al text final.
3. El sistema de governança ambiental de Nacions Unides ha estat reforçat…. però serà suficient?
Un dels aspectes en discussió més important en aquest àmbit consistia en la possible conversió del Programa de Nacions Unides sobre el Medi Ambient (PNUMA) en una agència de Nacions Unides (similar per exemple a la FAO d’alimentació), fet que li permetria més capacitat de maniobra i seguiment dels seus mandats. Al text acordat no s’ha fet aquest pas endavant, tot i que s’han reforçat les seves opcions com a programa de Nacions Unides i s’han establert alguns compromisos futurs de millora de la governança ambiental a Nacions Unides (com la possible substitució de la Comissió de Desenvolupament sostenible). Es a dir, possiblement la situació és millor que abans d’iniciar-se el procés preparatori de la Cimera, però no crec que sigui suficient per abordar els problemes globals ambientals que hem d’afrontar.
4. Molts reconeixements, una mica per tothom, però molt poques noves accions
El document acordat a Rio és un text ple de reconeixements a compromisos anteriors, i on sembla que els negociadors han dedicat un paràgraf a cadascun dels grups d’interès dient que són molt importants (agrupacions d’estats, estats, regions, municipis, joves, dones, indígenes, ONGS, empreses, agricultors, pescadors, ramaders, científics, etc, etc.). Com a estratègia per lligar recolzaments és recomanable, però no garanteix que l’acordat sigui suficient. I de fet, no ho és, com ho mostra que els compromisos en la majoria dels casos són vagues i poc avaluables, i el que és més greu encara, que s’hagin decidit poquíssimes accions concretes que permetin assolir els objectius plantejats. Com a prova algunes dades: al draft d’acord la paraula “anima” apareix 50 vegades,”recolza” 99 vegades, però “nosaltres farem” només 5 vegades.
5. L’oceà, sí que ha estat present a la Cimera, però els resultats han estat irregulars
L’oceà era un dels eixos temàtiques estrella d’aquesta Cimera. S’havia posat molt d’èmfasi en que es podia aprofundir en la gestió dels mateixos, i molt especialment en la governança de les aigües internacionals. Els resultats finals són mixtes, si per una banda s’estableixen (en moltes ocasions es reiteren) una sèrie de compromisos importants en l’àmbit de la millora de la gestió pesquera i la recuperació dels stocks, i es reafirma (això sí, sense dates) el compromís d’acabar amb els subsidis que afavoreixen la pesca IUU, la sobrecapacitat i la sobrepesca, no s’han concretat les mesures necessàries per a garantir una millor governança a les aigües internacionals.
6. S’ha promogut el concepte d’economia verda, però no s’ha dotat de contingut
Més enllà de nombrar-la en múltiples ocasions, el text finalment no ha definit què entén per economia verda, i ha deixat la seva aplicació i definició a mans de cada estat. Sense indicacions suficient per definir el concepte, aquest difícilment pot ser el mecanisme de canvi que es requereix per transformar en profunditat el sistema econòmic. Si finalment és un concepte que acaba agafant força a l’esfera internacional no serà gràcies a les concrecions fetes en aquesta Cimera o els mecanismes establerts per promoure-ho.
7. Nou finançament per al desenvolupament sostenible?
S’ha parlat molt de la necessitat d’establir mecanismes innovadors de finançament, però el cert es que el resultat final presentat al text és d’allò més decebedor. No hi ha cap compromís nou més enllà de crear una comissió internacional per reflexionar sobre el tema. La resta són principalment reiteracions de compromisos ja adquirits prèviament i principis expressats ja a d’altres textos de Nacions Unides.
Com haureu pogut intuir no estic gaire satisfet dels resultats. M’agradaria dir el contrari però penso que finalment el text acordat no és suficient per impulsar les propostes necessàries per afrontar els problemes que hem de solucionar.
Agenda d’activitats prevista per la Cimera dels Pobles
Des del 15 de juny i fins el proper dissabte 23 de juny, es celebrarà la Cimera dels Pobles sobre Río+20 per a la Justícia Social i Ambiental. Aquesta cimera es duu a terme a Brasil, paral·lelament a la celebració de la Conferència de Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible.
La Cimera dels Pobles aglutina organitzacions, col·lectius, moviments socials i societat civil amb un posicionament crític envers la tasca desenvolupada per la ONU durant les dues últimes dècades i envers l’agenda prevista en la cimera oficial Río+20. Aquests són els seus objectius:
- Toma de posición política frente a la pauta de la conferencia oficial Rio+20: critica a la economía verde en el marco de las falsas soluciones y al debate insuficiente sobre gobernanza global;
- Visibilizar las luchas de los pueblos frente al modelo existente y sus formas de explotación a nivel global, en particular en Brasil y en América Latina, y al mismo tiempo estrechar los vínculos de solidaridad y fortalecer los actores sociales en los espacios simbólicos de lucha popular en Rio de Janeiro y en Brasil;
- Presentar propuestas teóricas y prácticas sobre las soluciones de los pueblos que ya están en construcción frente a las crisis sistémicas;
- Acumular fuerzas para después de Rio+20, recomponer la agenda de lucha de los movimientos en el marco político de la lucha anticapitalista expresando la lucha de clases, antirracista, anti-patriarcal, anti-homofóbica, contra la mercantilización de la vida y de la naturaleza, en defensa de los bienes comunes, contra la ofensiva del capital en los territorios y la pérdida de los derechos.
- Elaborar una agenda común de luchas mundiales y posiciones convergentes construidas a partir de lo que los movimientos sociales y organizaciones de la sociedad civil tienen como experiencia acumulada y de los procesos en curso. Esta experiencia acumulada y los procesos en curso también se traducen hacia y durante la propia Cumbre.
La cimera dels pobles compta amb un seguit d’activitats estructurades en els següents 3 eixos:
- La denuncia de les causes estructurals i de les noves formes de reproducció del capital;
- Les solucions i els nous paradigmes dels pobles;
- Les agendes, campanyes i mobilitzacions que articulen els processos de lluita anticapitalista després de Río+20.
Aquesta és l’agenda d’activitats per als propers dies:
La cimera no vol ser tant sols un esdeveniment que comenci i s’acabi aquests dies, sinó que forma part d’un procés d’articulació de lluites i resistències que ja s’han coordinat abans i que seguiran després de la cimera.
En aquest link podreu consultar la metodologia i les activitats previstes a la Cimera dels Pobles.
Seguirem d’aprop les novetats que vagin sorgint de les diferents assemblees!
Cómo seguir la cumbre de Río+20 por twitter y no desesperarse en el intento
Una opció és seguir el nostre twitter: @rio20uab, …. una altra opció és seguir tots aquests altres twitters que ens proposen des de l’agència EFE.
———————
EFEverde ha elaborado una lista de destacados “tuiteros” españoles -así se conoce a los usuarios de twitter- que viajan a la ciudad brasileña y que utilizarán esa red social para contar lo que pase en la cumbre a la que está previsto acudan más de 50.000 asistentes, entre ellos mas de un centenar de jefes de estado o de gobierno, como el presidente Mariano Rajoy @marianorajoy.
En Río ya está el veterano conservacionista y consultor ambiental internacional en “The Varda Group” Rémi Parmentier (@RemiParmentier) fundador de entidades como Greenpeace España y Greenpeace Francia.
El equipo de la Fundación Conama, muy activo en redes sociales también estará en Río: se les podrá seguir desde su cuenta oficial (@info_conama) y desde la de su gerente Alicia Torrego (@Alicia_Torrego), “en la medida que el wi-fi lo permita”, ha explicado a @efeverde Torrego.
Así mismo, el director de la Fundación Ecologia y Desarrollo (ECODES) con sede en Zaragoza y especializada en desarrollo sostenible, Víctor Viñuales (@vinuales81) llega este fin de semana a la ciudad brasileña para participar en la cumbre.
También los periodistas informarán por twitter desde la marabunta de Río: el periodista ambiental Carlos Corominas (@carloscorominas), que además escribirá el blog “Crónicas desde Río” en la página web de EFEverde; y la periodista Sonia Sánchez (@morchesol), del gabinete del Secretario de Estado de Medio Ambiente, Federico Ramos.
Otros “tuiteros” que ya está en Río es el secretario confederal de medio ambiente de Comisiones Obreras, Llorenç Serrano (@llorencserrano), que estará especialmente involucrado los eventos sobre empleos verdes, y la abogada ambiental Ana Barreira (@anambarreira).
También se podrá seguir a la exministra de medio ambiente Cristina Narbona (@CristinaNarbona), que tomará parte en las negociaciones como parte del Panel de Sostenibilidad de la ONU y contará lo que pase a través sus redes sociales.
Aparte de estas cuentas en español, los perfiles oficiales de la cumbre en portugués (@ONU_RioMais20), en inglés (@UN_RioPlus20), y del gobierno brasileño en Río+20 (@rio20brasil) ofrecen información y actualizaciones diarias.
La cumbre también se podrá seguir a través de @efeverde, la web http://www.efeverde.com y http://www.efeverde.com.br y las etiquetas – los llamados “hastags” – #RioMas20 (español), #RioPlus20 (inglés) y #RioMais20 (portugués). EFE Nota: …. a Catalunya també es farà servir el hastag #riomes20
Rio+20 per a tothom 